Abandó de l’esport: previndre-ho… disfrutant

Els pares i mares tenim una labor fonamental en l’educació dels nostres fills i filles. Tots volem que els nostres fills i filles tinguen habilitats i competències adequades i per descomptat també en les activitats esportives. És per això, que si els nostres fills i filles practiquen esport en edats primerenques hem de donar suport i fomentar l’esport de forma adequada i no transmetent conductes i valors inadequats. En cas contrari estaríem perdent l’oportunitat que ofereix l’esport per a educar en valors i actituds adaptats a la societat i a les edats dels joves esportistes. “Els xiquets seran els homes i dones de demà”. I per descomptat, es pot facilitar i potenciar des de l’esport disfrutant. L’esport no ha de ser una experiència negativa.

Com a pares i mares tenim influència en tots els comportaments i conductes dels nostres fills i filles. En moltes ocasions l’esport dels joves es converteix desafortunadament en una font d’estrés i ansietat per als esportistes, propiciada per la pressió transmesa en fixar constantment els objectius a “guanyar”. Esta situació és facilitadora de reaccions emocionals que seran moltes vegades desajustades i desproporcionades, com a ira, ràbia, enuig, violència, negativisme, i influirà en l’abandó per part dels xiquets i xiquetes ja que no es divertiran ni enfortiran relacions socials.

Els pares i mares que critiquen a l’entrenador, a altres esportistes, a altres pares i mares, també als seus propis fills i filles, afavoreixen el desenvolupament d’un clima o entorn esportiu desagradable per a tots els agents implicats en l’esport. Així mateix, no s’estarà afavorint un clima esportiu per a l’aprenentatge de valors adequats i actituds positives per a l’acompliment de l’esport. En el seu lloc, podríem educar a xiquets i xiquetes crítics, mancats de confiança i autoestima, inseguretat…, així com l’abandó de l’activitat de forma prematura moltes vegades per falta de gaudi.

Quan els pares i mares acudim a un entrenament, o a una competició dels nostres fills i filles i ens comportem com a pares i mares entrenadors i entrenadores, els xiquets i xiquetes se senten desorientats i poden tindre en un conflicte de lleialtats esportives i lleialtats filials “no saben a qui fer cas”. Moltes vegades acaben amb discussions en un entorn esportiu on hauria de donar-se una experiència esportiva satisfactòria i de gaudi. Si l’experiència esportiva no és de satisfacció i de gaudi la probabilitat que els nostres fills i filles abandonen la pràctica de l’esport augmenta considerablement. És fonamental que “ho passen bé” això tindrà conseqüències positives per als xiquets i xiquetes, serà més fàcil que adquirisquen les competències esportives i també personals que tots els pares i mares volem per als nostres fills.

Aprofitem com a pares i mares la facilitat i capacitat que tenen els nostres fills i filles d’imitar el nostre comportament, per a ser models acceptant les decisions dels entrenadors i àrbitres, premiant l’esforç, enfortint relacions amb altres famílies, complint les normes, etzibant al rival, ensenyant a perdre i guanyar…Seria un bon exemple, que podem oferir com a pares i mares.

La diversió i el gaudi han de prevaldre sobre el resultat valorant l’esforç, la superació i l’aprenentatge.

Ana Sánchez

Psicòloga Experta en Psicologia de l’Esport