APRENENTATGE: L’ESPORT ÉS APRENENTATGE
Practicar un esport no és només millorar la condició física i desembolicar-se satisfactòriament des d’una perspectiva tecnicotàctica, l’esport oferix situacions i moments que enriquixen l’experiència social i la relació amb iguals, i invita a implicar-se en una vida saludable. La pràctica esportiva és un constant aprenentatge, una ampliació dels recursos personals i una millora contínua de les habilitats inter i intrapersonals.
GERMANOR: L’ESPORT EXALÇA EL CAMARADERIA
En esport és difícil defendre la individualitat, tot passa per cohesionar el grup i enfortir l’equip. En esport es reconeix la importància del company, la necessitat de comptar i relacionar-se amb els jugadors pròxims. Inclús en els esports individuals adquirix rellevància el grup o l’equip de col·laboradors. La col·laboració, la cooperació, la camaraderia i la solidaritat, s’aprecien i es perseguixen, perquè estan darrere de l’èxit i el rendiment.
DIVERSIÓ: L’ESPORT NECESSITA DE LA DIVERSIÓ
Major necessitat a menor edat. Sempre és important obtindre un cert plaer en el que es fa, sabem que el compromís amb l’esport i l’equip passa per divertir-se en l’entrenament i en la competició. Divertir-se, significa prendre’s les coses seriosament, voler més, perdre la noció del temps i aplicar l’optimisme.
ESFORÇ: L’ESPORT REQUERIX ESFORÇ
Practicar un esport és fàcil, desembolicar-se amb soltesa és un poc més difícil, rendir de forma òptima en funció de les destreses i habilitats personals adquirides ja suposa esforç. El progrés i la millora vénen de la implicació personal, de l’inconformisme, d’una actitud de superació permanent i això no es concep amb un cert esforç. En esport res és gratis i res porta el pas del temps per si sol.
RESPECTE: L’ESPORT ÉS RESPECTE
Practicar un esport exigix un tracte i una consideració exquisida amb les persones i els objectes que ho fan possible. Respecte a l’adversari i a l’àrbitre, respecte al mig i als materials, respecte als companys i als col·laboradors.